CLUB EXCURSIONISTA RIPOLL
ADHERITA LES FEDERACIONS DE MUNTANYA, ESQUÍ, ORIENTACIÓ I FOTOGRAFIA
Local Social: Centre Eudald Graells - Tel./Fax 972 70 05 40 - Apartat de Correus, 51 - RIPOLL
www.clubexcursionistaripoll.com e-mail: info@lclub. excursistaripoll.com com com
Núm. 111 de desembre de 2021

                                                                                                           

Ja som a desembre i el 2021 s'acaba. Hem sumat 12 mesos més al còmput de temps estrany que ens ha tocat viure. En aquest temps de pandèmia les activitats del nostre club s'han vist afectades. Alguns canvis esperem que tinguin els dies comptats, com el poder fer activitats col·lectives: la marxa d'orientació, la travessa del Ripollès, diversitat de caminades, el pessebre de Sant Amand....

D'altres han suposat una millora per als nostres socis, les llicències ara ja no van lligades a un horari concret per ser tramitades. La seva gestió per internet permet agilitzar-ne la tramitació.

 La junta

REUNIÓ ANUAL DE SOCIS

Divendres, de  març de 2022

Al centre Eudald Graells,

 2/4 de 10 del vespre , en 1a convocatòria i,  si escau, a les 10 en 2a.*

Temes a tractar:

  1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta anterior
  2. Estat de comptes
  3. Activitats previstes per l'any 2022
  4. Torn obert de paraula

 * Excepte que els directrius sanitàries ho impedeixin

 

Clarabides Oriental (3.017m) i Central (3.019m)

 Bé un any més i ja hi tornem a ser. Els passats dies 24 i 25 de juliol el club va fer una sortida al Pirineu d'Osca, en concret a la Vall d'Estos, amb l'objectiu d'ascendir als pics del Clarabides Oriental i Central.

A les 9 del matí del dissabte ens trobem al punt de concentració, a la parada del bus de Ripoll com ja és costum. Passem llista perquè no hi falti ningú abans de marxa en direcció al poble de Benasc. Els quilòmetres van passant i com és habitual anem fent alguna paradeta per reagrupar-nos, fer un cafetó i, com no, anar al servei.

 Com estava previst cap a les dues de la tarda arribem al pàrquing lliure de la Borda Llibrada, on deixarem els cotxes fins diumenge a la tarda. Anem per feina i ara toca dinar, per tal d'agafar forces per la pujada fins al refugi d'Estós, aproximadament unes tres hores. Després de dinar toca fer motxilles, canvi de roba i amunt, no s'hi val a badar que a ¼ de vuit ja és l'hora de sopar.

 Sortim del pàrquing en direcció al refugi. El personal ja comença a tenir pressa i sortim en petits grups. El camí és força evident i no hi ha perill que ningú és perdi. Al principi s'ha d'una pista ampla que més endavant és convertir en un camí més estret. La primera edificació que trobem és la Cabana de Santa Ana, un petit refugi lliure sense guardar, de pedra, amb una habitació i una cuina força ben arribada. Una mica més endavant de la Cabana tenim dues alternatives: o bé seguir el GR-11 o travessar al costat dret del riu i anar a passar per la Cabana de la Coma, antic quarter militar d'Estós i arribar a la Cabana del Turmo, on també hi arribarem pel GR-11. Nosaltres escollim seguir el GR-11.El camí s'endinsa per una zona més boscosa on podem gaudir del paisatge. Al cap d'una estona arribem a un petit desviament que porta a visitar les Gorges Galantes. Decidim que els visitarem de tornada. Tot seguit arribem a la Cabana del Turmo. A partí d'aquí el camí ja és més obert i venen unes pujades força costerudes. Encarem el tram final i per fi arribem al refugi d'Estós, en total uns 9,5 Km i uns 600 m de desnivell positiu. El personal va arribant de forma esglaonada; per tant, mentrestant, anem a parlar amb els responsables del refugi per saber quines habitacions ens han assignat.

                         
                           Les noves generacions de caminades                                                             Ibon de Gias                                                                 

 Una vegada tots ja som al refugi i estim instal·lats a les corresponents habitacions, que ja costa prou, arriba l'hora d'anar a sopar. Com no podia ser d'una altra manera és tracta d'un sopar consistent: cigrons de primer i pilotilles de segon. Després de sopar tothom fa la seva. N'hi ha que reposen una mica ia dormir i d'altres que fan el xarrup amb algun licor d'herbes, patxaran i la partideta de cartes. Abans d'anar a dormir encarreguem l'esmorzar per les 6.30 del matí.

 Al matí següent, després de passar la nit dormint o no, tot depèn de cadascú i en funció dels motors de quatre temps que se senten durant la nit, baixem a esmorzar per carregar forces per la caminada que ens espera. Tot seguit agafem el material necessari per fer l'ascensió i la resta la podem deixar al refugi, ja que de tornada hi tornarem a passar.

                                                    
                                  
  El grup preparat per començar l'ascensió - Darrera pujada abans d'arribar al Port de Gias (2.911 m) 
     

  El dia és porta una mica tapat. Les previsions són que, a mesura que les hores vagin passant el temps millorarà. No fa gaire fred, per tant ens espera un bon dia. Comencem a caminar, cadascú amb els seus pensaments interiors i la incertesa de com anirà el dia. Tothom és conscient que tenim uns 1.170 m de desnivell positius a superar. Només començar la pujada és fa força evident i ja ens fa pensar que no serà cap regal. Anem en direcció a la Vall de Gias, que és la que hem de remuntar. A mesura que passa el dia el grup es va estirant, i no tots anem al mateix ritme, per tant toca anar fent paradetes i reagrupaments. Aquest any tenim un grup de joves que apreten fort.      

Seguim caminant cara amunt. Durant tota l'estona hem anat trobant fites que ens indiquen que anem pel bon camí, fins que arriben al Ibón de Gías que és on decidim fer una paradeta per fer un mos i recuperar forces. De moment tot el grup va bé, i ja es comencen a veure cims com el Pic de Gourgs Blancs, Pic Jean Arlaud i el Perdiguero, entre d'altres. Tornem a la feina. La propera parada serà al Port de Gías 2.911 mi des d'aquí al Cim dels Clarabides.        

Les forces ja no són les mateixes de quan hem sortit. Arribem al Puerto i ara toca tornar a menjar quelcom per encarar la recta final. El dia ens acompanya, per tant una preocupació menys per si estem més temps del previst a la muntanya.                                           

 Ens posem en marxa de nou per atacar l'últim tramvia. Per fi arribem primer al Cim del Clarabies Oriental 3.017 la meva continuació segueix la cresta i fem el segon Clarabides, el central de 3.019 m. Objectiu de la sortida acomplert. Descans obligatoris abans de començar la tornada, que serà llarga i pesada, ja que hem de fer un descens de 1.770m.

 Com que hem arribat al cim en dos grups, el primer, on hi ha el jove i alguns de no tan joves, té ganes de més marxa i decidim anar al fer el Pic de Gías , de 3.002m, mentre el segon grup comença a fer el descens. Ara toca desfer el camí d'anada i tornar. Primer al Puerto de Gías. Arribats, a aquest punt encara no en tenien prou i ens aventurem a fer la Punta Lourde Rocheblave de 3.105m, i ara sí toquem el dos cap avall.

                                        
                           Cim del Clarabides Oriental (grup 1)                                               Cim del Clarabides Oriental (grup 2)                       

 Anem baixant de mica en mica procurant que el cansament no ens passi factura. Arribem de nou al refugi i recollim el material que havíem deixat. Ens acomiadem dels guardes i reprenem el descens. Una vegada som al pàrquing tothom fa el camí de tornada a casa pel seu compte. Alguns es queden a menjar a Benasc, alguns ho fan pel camí, però el més important és arribar a tots sense i estalvis, com se sol dir, a casa. El proper any hi tornarem.

 Joan Serra

Les Dolomites   


A finals d'agost, per trencar amb aquest llarg episodi pandèmic i malgrat la incertesa, necessitavem una fugida. Serem prudents i serem bons minyons, però ens escapem. Passaport Covid en mà, decidim tocar el dos.

                               
       Ruta Cinque Torri 
                                                                                                        Passo Giau                                                                                            

El nostre destí: Les Dolomites , una meravella de la muntanya, situada al nord-est d'Itàlia a la regió del Trentino-Alto Adige. Cortina d'Ampezzo  va ser durant deu dies el nostre "camp Base" per assolir un munt de rutes. Petit resum de les que més ens van captivar:
Llac di Federa , amb l'ascensió a la  Forcella di Formin .
Tres Cims di Lavaredo , segurament la més emblemàtica, també la més concorreguda. Fer la volta per la base dels tres pics és tot un espectacle. Cascades di Fanes , una joia de la natura en un entorn idíl·lic, pujant cascades per vies ferrades i canons que ens endinsen a les entranyes de la seva vall. Llac di Sorapis
, una ruta vertiginosa que comença al  Passo Tre Croci , amb barrancs i espectaculars penya-segats fins a arribar al llac de color blau turquesa per als pols de la glacera, que ens recompensa de tot l'esforç.

                                  
  Tres cims di Lavaredo - Marmolada 


Ruta  Cinque Torri , un clàssic de les Dolomites, des del  Passo Giau  al refugi Averau ,  Nuvolau  i Scoiattoli  fins a arribar a les Cinc Torres.
Cinc agulles de roca que van ser testimoni de durs combats entre italians i austrohongaresos durant la Gran Guerra.

A dies alterns, fèiem un parèntesi per recórrer carreteres apassionants que connecten tot el conjunt de valls, muntanyes de parets verticals, glaceres, llacs, pobles, esglésies amb punxes mirant el cel; ports com el  Paso Pordoi – 2239m , la via asfaltada més alta de les Dolomites entre elGrup Sella i la impressionant Marmolada, paradís de ciclistes i motoristes; els Llacs di Braies  i  di Landro, d'aigües cristal·lines, on el reflex de les muntanyes ens mostra un fascinant mirall amb tota la seva grandària. Vam acabar gaudint d'aquests indrets. Així us aniria anomenant un pilot de petites i grans joies que amaga aquest trosset d'Itàlia.

                                                                      
                                                                               Llac di Landro

Tant se val l'esforç, els desnivells, els trams exigents... la recompensa d'aquestes muntanyes, d'una bellesa encisadora, no s'oblida fàcilment. Si no els coneixeu, us convido a fer-hi un tomb, segur que ens agradarà.

 

Angelina Fernàndez Puig

Rutes per la Val d'Aran    

 

Enguany, tot i la nova normalitat, les vacances semblen un moment per vigilar i sobretot pel país. És així com aquest any decidim fer camí cap a la Vall d'Aran (de fet, feia temps que en parlarvem, així que la decisió ha resultat molt fàcil). Però a diferència de passades vacances, descartem l'oportunitat de fer cap travessa, perquè ens interessa més realitzar petites sortides i dormir cada nit en el mateix càmping… així que en aquest article trobareu diferents opcions si voleu visitar a fons aquest meravellós indret. 

                                                                                  Vistes panoràmiques des del Montcorbison

 A la Vall d'Aran, la nostra zona d'operacions serà Arties , lloc des d'iniciem diferents rutes:

Vistes sobre Arties:

La primera ruta ens servirà per conèixer la zona d'Arties des de l'alçada. Sortim avia del càmping, amb una motxilla petita carregada amb fruits secs, fruita, pa i sobretot aigua (és un d'aquells dies que fa molta calor, en plena canícula). Agafem la variant GR 211-1 Arties-Gessa. Es tracta d'un camí molt fàcil, ideal per començar a escalfar la musculatura i agafar forces per dirigir-nos cap al PR-C 111. , que començarà amb força. Aquest PR es troba just en el trencant on el GR es dirigeix ​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​cap al poble de Gessa, i s'enfila per una pista forestal .La ruta es caracteritza per anar pujant en ziga-zaga seguint aquesta pista fins al pla de Mont-Romies, lloc on deixarem enrere la pista i passarà a ser un camí molt més estret. Resulta que aquestes pistes, actualment, estan preparades i senyalitzades per fer amb BTT, aspectes que a vegades poden dificultar el seguiment del camí o bé poder-ho fer amb més tranquil·litat. 

 Aquesta ruta ens permetrà guanyar visual sobre Arties i el conjunt de la Vall, especialment quan el camí passa per sobre de les conduccions d'aigües soterrades, amb molt bona panoràmica sobre el Valarties, el Tuc de la Salana i el Montardo. Finalment, deixem enrere el PR per agafar un camí que ens retornarà cap a Arties. En total gairebé uns 30 quilòmetres gaudint del paisatge i de les vistes de la Vall d'Aran. 

 La circular de la Restanca:

Per poder fer aquesta ruta recomanem agafar un taxi que arriba fins al pont de Rius, des d'on podrem iniciar la nostra “circular de la Restanca”. Només deixar el taxi, agafem el camí de l'esquerra que ens portarà directament al refugi de la Restanca i el seu respectiu llac. A partir d'aquest moment l'espectacle comença. Els nostres ulls no deixen de meravellar-se pel nom de llacs que anem trobant. Podria dir que ens deixa sense paraules l'Estanh de Mar , amb la seva illeta al mig, les seves aigües fredes i cristal·lines, i especialment la pau que és respira.